Una Ciutat. Identitat de barri i ciutadania sota el franquisme / Xavier Domènech i Sampere (moderador)
Domènech i Sampere, Xavier


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 96-112 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

L'article és un treball a partir de les fonts orals, els relats de protagonistes d'una època -el franquisme-, que ens acosten al tema de les identitats. Aquestes identitats aparegueren, evolucionaren i es transformaren a partir de les experiències vitals, individuals i col·lectives, de les persones que hi donaven cos i forma, perquè és tan sols des del coneixement del seu relat vital que les podem comprendre globalment. Finalment, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, s'inicià el procés d'articulació d'un sentiment de pertinença, ja no tan sols a un barri, sinó també a una ciutat: Sabadell. El treball recull testimonis de diversos àmbits, entre els quals destaquen les associacions de veïns i les organitzacions obreres.

Reconstrucció de la vida quotidiana als barris de la ciutat: 1955 - 1965 / Laia Ligüerre i Jiménez, Maite Marín i Salamero
Ligüerre i Jiménez, Laia


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 86-95 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

Ciutats com Sabadell esdevenen escenaris privilegiats per apropar-se a un dels fenòmens més importants del segle passat a Catalunya i, sorprenentment, un dels més invisibilitzats. Aquest article recull testimonis orals de diferents dones que, entre els anys 1950 i 1970, arribaren a les barriades de Sabadell provinents del sud d'Espanya. L'elaboració d'històries de vida ha estat l'eina metodològica emprada per reconstruir un procés que comença en els diferents pobles d'origen. A partir d'una sèrie de testimonis individuals enllaçats, sorgeix un relat coral que posa de manifest com la transformació de la ciutat està íntimament lligada a la transformació de les vides d'aquestes persones. La manca de previsió, tant de les autoritats com dels empresaris, davant les necessitats bàsiques dels treballadors fa que aflorin múltiples estratègies per a la supervivència. Aquestes estratègies esdevenen un dels fils conductors de les entrevistes. L'aixecament de fronteres físiques i simbòliques, la resignificació dels espais urbans, la construcció de xarxes que alimenten la "identitat", l'arribada dels "nous" immigrants... són els altres temes que sorgeixen a les entrevistes i que es fan reflexionar sobre els processos de memòria i desmemòria històrica.

Sabadell 2004, una aproximació a les migracions d'avui. 13.572 sabadellencs són estrangers / Virginia Domínguez Álvarez, Margarida Massot i Verdú
Domínguez Alvarez, Virginia


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 74-85 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

En els darrers tres anys ha augmentat molt de pressa el nombre d'immigrants que s'han instal·lat a Sabadell, i el percentatge d'estrangers respecte del conjunt de la població és actualment del 7 per cent. Els barris més perifèrics acullen més immigració, fet que s'explica bàsicament perquè és on es troben els habitatges més assequibles. La població autòctona té una percepció diferent del fet migratori segons el lloc d'origen dels immigrants, el seu nivell econòmic i determinats prejudicis. Els homes i les dones immigrants s'enfronten als mateixos problemes quotidians que la resta de la població amb pocs recursos, però, a més, estan molt condicionats per la situació d'irregularitat legal, que els comporta dificultats per trobar feina i habitatge i pot propiciar situacions laborals d'explotació. Sabadell disposa del Servei Ciutadà d'Acolliment a l'Immigrant (SCAI), entitats com Càritas o Emaús, els serveis socials, els centres d'ensenyament primari i secundari i els centres de formació per a persones adultes. Però amb això no n'hi ha prou per actuar en la nova realitat multicultural. Cal definir un model d'intervenció basat en l'explicació documentada del fet migratori i en l'actuació coordinada d'administracions i institucions per optimitzar els recursos, i cal treballar en propostes concretes, com ara l'Observatori de la Immigració, la Mesa per la Immigració o la creació d'espais ciutadans de convivència.

Can Deu, un barri planificat als anys setanta / Xavier Sauquet i Canet
Sauquet i Canet, Xavier


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 68-73 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

El projecte de construcció del barri de Can Deu, feta al començament dels setanta per l'empresa VIMUSA, va néixer per fer front a les necessitats d'habitatge social, però al mateix temps amb la voluntat de crear un nou barri residencial, sense massificació i ben connectat a la ciutat. L'encàrrec, formulat l'any 1969, va fer possible que quatre equips d'arquitectes que mai no havien treballat junts -Azua-Pardal, Brancons-Picola, Coll-Vicens-Casurellas i Pedragosa-Sauquet-Valls- es posessin d'acord per projectar-ho tot: els accessos, l'ordenació volumètrica, la urbanització, els tipus edificatoris, el sistema constructiu i els acabats exteriors. Des del principi es va tenir la consciència que la proposta havia de ser requalificadora dels suburbis pròxims, amb una oferta de serveis completa i un disseny que potenciés la vida comunitària dels residents. El resultat va ser un barri de 1.201 habitatges, amb centre cívic, piscina, diversos locals d'us públic i comercial, vials per a cotxes, zones per a vianants i espais enjardinats.

Can Rull: la història d'un barri de Sabadell / Miquel Pau Franc i Marc
Fran i Marc, Miquel Pau


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 54-67 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

Can Rull rep el nom de la masia entorn de la qual ha crescut el barri. La primera acció per edificar a la zona data del 1924, quan es presentà un projecte de ciutat jardí per tal de convertir els camps de conreu que envoltaven la casa en zona d'estiueig. Fins a la Guerra Civil, i en un constant degoteig, s'hi van anar bastint xalets i torres, i l'any 1934 el barri ja comptava amb una escola. Als anys quaranta s'edificà la parròquia de Sant Antoni de Pàdua -potser per contrarestar la influència del partit republicà-, única entitat del barri. A partir dels anys 50 Can Rull va rebre, com la resta de la ciutat, una allau d'immigrants que responien a la demanda de mà d'obra barata per a les fàbriques i que s'instal·laren precàriament en el barri que acabà anomenant-se Cifuentes. També en aquesta època, i a instàncies del veïnat, el barri fou dotat d'unes mínimes infraestructures. A partir dels anys 60, Can Rull va córrer una sort paral·lela a la resta de barris de la ciutat. Amb l'arribada de la democràcia, el barri es va veure afavorit per la urbanització del parc de Catalunya, entre altres equipaments pendents.

La Producció d'habitatge a Sabadell (1940-70). Respostes a un problema / Jaume Puig i Castells
Puig i Castells, Jaume


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 36-53 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

Una vegada acabada la guerra, Sabadell va patir una situació mancada de tota estructura, pública o privada, capaç de satisfer la necessitat d'un allotjament adequat, per a la majoria de la població, en el context d'una important transformació demogràfica, generada per l'arribada de quantitats ingents de nous ciutadans.Les primeres respostes d'habitatge massiu foren protagonitzades per la Caixa local i després pels organismes estatals, i, en un principi, van tenir cararàcter testimonial. La situació va anar empitjorant a mesura que avançaven els anys cinquanta. Les actuacions de les institucions locals i dels fabricants, esperonats per l'anomenat Pla Marcet de l'habitatge, van fer que a principis dels seixanta s'apreciés la incidència de la construcció massiva d'habitatges, sobretot gràcies als polígons estatals. Però no fou fins al final de la dècada dels seixanta que es començà a detectar una resposta positiva a la necessitat d'habitatges, amb la construcció de les grans promocions a càrrec de l'empresa municipal i d'empreses participades per organismes locals (Caixa de Sabadell, Gremi de Fabricants...) i la creació de cooperatives de veïns per a la construcció dels seus propis habitatgesEntre els anys seixanta i setanta, amb les actuacions públiques realitzades i en projecte (Can Deu - la Roureda), l'augment del poder adquisitiu i la profusió d'immobiliàries, es podia considerar absorbit el dèficit d'habitatges.

Orígens de l'emigració de postguerra a Sabadell, 1939-1960 / Martí Marin i Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 24-35 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

L'estudi de les migracions interiors és un laboratori per entendre millor la societat espanyola de postguerra, per l'elevat percentatge de població que s'hi va veure implicat. Aquests moviments migratoris varen començar ja en els anys quaranta, amb xifres més elevades de les que hom podria pensar. Les circumstàncies d'aquestes migracions no es limitaven només a les condicions miserables d'allotjament, resoltes progressivament. Va haver-hi altres aspectes que s'han posat en relleu poques vegades. Sabadell fou, com a receptor de població, un dels nuclis urbans més afectats per aquest fenomen des del primer moment. El règim franquista intentà contenir aquestes migracions dificultant legalment la mobilitat de la població pel territori i deportant els immigrants als punts d'origen. Fou després d'haver perdut la batalla de la contenció que es mobilitzà per construir habitatges amb resultats insuficients i contradictoris. L'èxode rural sud-nord (majoritari) va eclipsar, en el cas català, les darreres fases de l'èxode rural interior: als suburbis del Sabadell dels anys cinquanta hi havia immigrants catalans. En general, la diversitat d'orígens dels immigrants, tot i la forta presència d'andalusos i de murcians, impossibilita analitzar-los com a col·lectiu homogeni amb una identitat definida.

Els Barris d'autoconstrucció. Model de ciutat i política urbana / Manel Larrosa i Padró
Larrosa i Padró, Manuel


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 28 (2004) , p. 14-23 (Dossier: Sabadell, immigració i barris a la segona meitat dl segle XX) 

La formació dels barris d'autoconstrucció va durar de 1940 a 1960 i ha marcat decisivament el desenvolupament urbà de Sabadell fins als nostres dies. Aquest capítol urbà ha constituït un model físic que ha enllaçat la ciutat industrial de l'Eixample amb la ciutat contemporània, però el desenvolupament experimentat s'ha d'entendre no solament en termes físics sinó de política urbana. Els diferents períodes del franquisme en què es van desenvolupar aquests barris n'expliquen els trets característics i les limitacions. Per aquest motiu, els diversos intents socials i polítics de superació de la dura realitat en què van estar immersos són enormement significatius en la història local.